Molts de vosaltres us preguntareu: què és una espelma ecològica infinita? Aquest tipus d'espelma és una alternativa ecològica per poder tenir una mateixa espelma durant molt de temps sense necessitat de canviar-la, només requereix renovar l'oli que la manté encesa i la metxa quan tots dos s'hagin consumit.
En encendre una espelma, la calor de la flama fon la cera a sobre de la metxa. Aquesta cera líquida puja cap a la metxa. La cera fosa sota ella, puja per la metxa i és el combustible que la manté viva. Això és possible gràcies a l'acció capil·lar, propietat que comparteix amb l'aigua.
Les espelmes infinites no són contaminants. Es poden ubicar perfectament a l'habitació dels nens o de persones al·lèrgiques sense que això els causi cap mena de mal. Són molt econòmiques i fàcils de fer.
divendres, 16 de desembre del 2022
.jpg){kind=logo}
dijous, 15 de desembre del 2022
El dia 15 de novembre, unes noies de la biblioteca molt amables, van vindre a recomanar-nos als alumnes de 2n d’ESO uns quants llibres populars. El taller el vam a Tiana Lectora, i van presentar i explicar de què anaven cada un dels llibres que van portar.
Alguns dels llibres que van recomanar-nos van ser:
.jpg) |
| El Club de Lectura l'organitza l'Institut de Tiana i la Biblioteca Can Baratau |
"Charlotte" - RJ. Palacio
És una nova mirada a la història d'Auggie, el protagonista de la lliçó d'August, a través dels ulls de la noia assignada per
acompanyar-lo durant els primers dies de classe.
“El príncep i la modista" - Jen Wang
Jen Wang relata un conte romàntic sobre la identitat, l'amor
i la família, un conte de fades per a totes les edats
que et robarà el cor. El príncep Sebastian busca
núvia. O més ben dit, els seus pares l'estan buscant
per ell, perquè Sebastian està massa ocupat intentant
amagar el seu petit secret.
"Solos" - Fabien Vehlman
Solos és la història d’uns nens que un dia qualsevol s’aixequen pel dematí i es troben que tots els adults de la ciutat han desaparegut.
"Els amants papallona" - Benjamin Lacombe
Aquesta obra, il·lustrada per la magistral mà de Benjamin Lacombe, recull una antiga llegenda oriental. Dos joves enamorats hi lluiten contra el destí en una època i en una cultura on les decisions de la família estan per sobre dels desitjos particulars.
"Enigmes" - Ana Gallo
Diverteix-te resolent aquesta recopilació de 25 enigmes de misteri en què practicaràs dues maneres diferents de pensar i d'analitzar les incògnites que se't plantegen: alguns enigmes els resoldràs utilitzant la lògica i d'altres, amb la imaginació. Podràs jugar tot sol, per equips o en família.
"Duelo al sol" - Manuel Marsol
Western atípic de la mà d'un dels nostres il·lustradors més internacionals, “Duelo al sol” és el primer tribut que Manuel Marsol dedica a la seva passió per l'Oest llunyà, un dilatat i tens duel entre dos mons, ple d'humor i tendresa, que acaba convertint-se una paràbola sobre la necessitat d'enteniment.
"Leñadoras" - Grace Ellis
Cinc amigues passen l'estiu de campament desafiant ietis hipsters, llops de tres ulls i falcons gegants mentre resolen misteris. Són noies dures i no estan disposades que éssers sobrenaturals de qualsevol tipus els arruïnin la festa. Jo, April, Mal, Molly i Ripley són les Llenyadores, exploradores guerreres, divertides i una mica cíniques.
"L’imprevist cas del noi a la peixera" - Lisa Thompson
La vida de Matthew Corbin, un noi de dotze anys amb trastorn obsessiu-compulsiu, transcorre en la més absoluta pulcritud i intimitat: el seu pànic als gèrmens l'obliga a viure tancat a la seva habitació. Convençut que el mínim tracte amb altres persones pot contagiar alguna malaltia, Matthew passa els dies mirant el món a través de la finestra.
Júlia Hernández
Jon Gómez
Recomanacions lectores a 2n
dimarts, 13 de desembre del 2022
El passat dimecres dotze d’octubre a les 10 h del matí, l’equip de la revista de l’Institut Tiana va sortir del centre i va caminar fins a arribar al local de la Ràdio Tiana, a l’ajuntament del poble en motiu del futur pòdcast de la revista.
En entrar a la ràdio Tiana ens va rebre la Marta Díaz, periodista de La Local, i vam tenir una xerrada introductòria amb ella on vam parlar del món de la ràdio, el periodisme i les comunicacions. Seguidament, ens va ensenyar les instal·lacions, les quals comptaven amb un estudi de gravació i la sala del tècnic.
Abans d’acabar la visita, la Marta va deixar a uns quants membres de la revista de l’institut provar de gravar unes paraules i ens va ensenyar com s'introduïen els efectes de so dins les gravacions des del taulell tècnic. Finalment, vam concloure la visita i vam retornar a l’institut.
Visita a La Local Ràdio Tiana
divendres, 9 de desembre del 2022
24 d’abril del 2003:
1 de novembre, tres anys després, la policia continua sense tirar endavant la investigació, avui, és el dia de Tots Sants, la família de l'Amilo, concretament la que té a Catalunya, que és el seu fill i la seva cosina, van al cementiri de Montgat, que és on està enterrat l’Anilo i hi dipositen unes flors.
Els hi crida molt l’atenció una cosa, a la tomba hi ha una cadena daurada amb una verge, és molt sospitós, per tant, la família decideix avisar a les autoritats pensant que la verge la podria haver deixat l’assassí.
La policia ho apunta però no fa res, el cas continua sense avançar.
26 de novembre de 2003, 3:58 a.m, Barcelona
La cosina de l’Anilo descansa al seu domicili del Putxet, com cada dia, són les 4 de la matinada, quan de sobte sona el telèfon.
A la primera vegada que l’agafa ningú respon, a la segona tampoc, doncs, truquen una tercera vegada, la cosina el torna a agafar i comença a sonar una gravació On s’escolta: “Por favor, no me mates, no, por favor, no me mates“, i posteriorment molts crits.
A la cosina li sembla reconèixer la veu de l'Anilo Viterbo, està segura que aquesta és una gravació de quan el van matar.
La cosina es dirigeix cap a la comissaria dels mossos el més de pressa possible, per veure si podien localitzar l’origen de la trucada.
Un cop la cosina arriba a la comissaria dels mossos, els hi diu el que ha passat, els mossos l'escolten atentament i decideixen localitzar el número de telèfon que li ha trucat.
I hi ha sort, la trucada ha sigut des de Vilafranca del Penedès.
Immediatament, els mossos s’hi dirigeixen a l'origen de la trucada, és una discoteca de Vilafranca.
Un cop allà, truquen al número de telèfon que ha trucat a la cosina i comença a sonar.
Un cop els mossos van agafar el telèfon que va sonar i van detenir al propietari del mòbil, li van prendre declaració.
Resulta que el mòbil era d’un pobre camioner que feia la ruta Madrid-Barcelona, i que aquesta nit li venien una mica de ganes d’anar a la discoteca. Una dona li va demanar el telèfon i després aquella noia li va deixar a un home, la descripció que va donar va ser la següent: “era fuerte, corpulento y calvo, iba vestido al estilo militar”
Els mossos apunten la descripció i comencen a buscar al sospitós, però no van trobar res i el cas es va tornar a tancar.
5 de febrer del 2016, Badalona
El 2016 la titular del jutjat número 1 de Badalona va reobrir el cas i va encarregar la investigació als Mossos, que, a partir de les anàlisis de trucades i testimonis, van intentar reconstruir les darreres hores de vida de Viterbo Anilo Villamar, que va ser assassinat en el transcurs de les tres hores en què l’home que cuidava, un exregidor de Montgat, era en un centre a fer-se cures.
Un cop reobert el cas, la Guàrdia civil va pensar que potser seria convenient revisar les últimes trucades del mòbil de l’Anilo per si hi havia registre d’últimes trucades. (Recordem que el crim es va cometre al 2000 i encara no hi havia tecnologia per veure l’historial de trucades)
I Bingo, la guàrdia civil finalment va veure que hi havien diverses trucades al mateix número, aquestes trucades van ser clau per la investigació.
Resulta que quatre dies abans del crim l’Anilo va trucar a dos números de telèfon que corresponien a un anunci publicat a la revista La Fura de Vilafranca del Penedès. “Noi colombià s’ofereix per a qualsevol classe de feina. Amb iniciativa, responsable i honrat”, deia l’anunci. I el mateix dia del crim, Viterbo va fer una trucada de 16 segons des del seu mòbil des de l’estació de tren al telèfon mòbil del “noi colombià”
Els mossos d’Esquadra van investigar el número de telèfon al qual va trucar a l’Anilo el dia de ser assassinat, i el propietari d’aquell telèfon es diu Cristian Andrés Gaviria Cañas, és un jove colombià, amb antecedents per abús sexual, violència i agressions.
Els mossos van a buscar-lo immediatament al seu domicili, però el Cristian havia desaparegut, després de dos dies de recerca, la guàrdia civil posa una ordre europea de cerca i captura per Cristian Andrés, però no el troben mai.
Dia 2 de setembre del 2017, Medellín, Colòmbia.
Cap a les 15:00 p.m, la guàrdia civil rep una trucada des de Colòmbia, és la policia colombiana, informen que han trobat a Cristian Andrés i que l’han detingut.
Un any després, just quan queden 2 anys perquè prescrigui el crim, Cristian Andrés és extradit a Espanya, i dues setmanes després, va ser portat davant del Jurat. Finalment, van condemnar a Cristian Andrés.
Cristian Andrés Gaviria Cañas va confessar que el març de l’any 2000, va anar en tren a Montgat per trobar-se amb un home, a qui va conèixer a través d’una oferta de treball que prèviament havia publicat, i amb el qual suposadament anava a mantenir relacions sexuals. Un cop allà i després que la víctima es despullés, li va tallar en coll i el va apunyalar al cor i als pulmons. Abans de marxar a Colòmbia, l’assassí va confessar el crim a la seva parella. L’assassinat no es va poder resoldre en el seu moment i es va arxivar. Tretze anys després, una jutge de Badalona va encarregar als Mossos que reactivessin el cas. Els investigadors van repassar la vida de la víctima i van veure a la premsa local el telèfon d’un colombià que proposava cites amb homes. Coincidia amb el número que va cridar la víctima quatre dies abans dels fets per concertar una cita a casa seva.
Els agents també reconstruir el trajecte que va fer l’assassí en tren, des de Vilafranca fins a Montgat. L’home va ser detingut a Medellín. Durant el judici, l’home va admetre els fets. El jurat el va trobar culpable i ara l’Audiència l’ha condemnat a quinze anys de presó per assassinat amb acarnissament i traïdoria, amb l’agreujant d’actuar per motius d’odi i discriminació.
El crim de la flor (2a part)
dimecres, 7 de desembre del 2022
EN QUÈ CONSISTEIX?
El Badasport consisteix diferents escoles que participen en dos jocs, el pinfuvote i el datchball, i fer una jornada diferent del que és la nostra rutina habitual de cada dia. A més a més, és una oportunitat per conèixer altres alumnes que viuen a prop nostre en altres centres d’una manera divertida i entretinguda.
 |
| Alumnes de 1r preparats per iniciar un partit |
QUINS INSTITUTS HI VAN PARTICIPAR?
Els instituts que van participar en aquesta jornada d’esports van ser 12: Badalona 7; IE Baldomer Solà; Barres i Ones; Enric Borràs, Eugeni d’Ors, Isaac Albéniz, Júlia Minguell, EASD Pau Gargallo, Pompeu Fabra, IE Rafael Alberti, IE Sant Jordi i Tiana. Els àrbitres eren del Batxillerat artístic del centre Pau Gargallo.
Nosaltres vam arribar allà amb un autocar, després en arribar vam organitzar-nos i vam deixar les coses a un vestuari. Cada equip tenia una fitxa per saber on havies d’anar a jugar i contra qui. Vam fer un parell de partits, vam fer algunes rotacions i llavors ja vam poder fer un descans per esmorzar i reprendre els partits tot seguit.
 |
| Els nostres companys van esforçar-se per passar-ho bé i fer un bon paper |
QUÈ EN PENSEN ELS PARTICIPANTS DEL BADASPORT?
El professor Eduard Gallan, del B7, és un dels impulsors del Badasport, i creu que aquestes jornades esportives són fantàstiques: “Ens juntem amb altres instituts de la zona Badalona, i llavors hi ha una mica més de relació entre els alumnes, perquè això no passa mai durant el curs, sempre estem jugant amb alumnes del mateix institut i d’aquesta manera practiquem esport i a la vegada hi ha una mica de relació entre alumnes dels altres instituts.”
Un dels professors d’educació física de l’escola Enric Borràs creu que és una iniciativa molt bona que van engegar les companyes Eli i Maria l’any passat. Valora molt que tingui continuïtat i poder-ho fer cada curs, i li agradaria fer una sortida més per poder arribar a tenir tota l’ESO participant-hi i 1r de batxillerat; li dona una valoració d’un “100 sobre 10”.
Una de les àrbitres del batxillerat Pau Gargallo creu que és una bona experiència i que tot està molt bé, sí que se li fa estrany que es tingui allà perquè fan un batxillerat artístic que, segons ella, no té molta relació amb aquella activitat, però li sembla molt bé perquè així surt de les coses i pot fer coses diferents.
Es presenta la 2a edició del Badasport
Les ones gravitacionals són deformacions de la curvatura espai-temps de les masses provocades per l’atracció de dues masses massives fent voltes entre elles. Això succeeix per l’atracció d’aquestes dues masses que fa que comencin a girar entre elles i van deformant la seva curvatura espai-temps.
La curvatura espai-temps és la curvatura que fa una massa per la seva gravetat, és una deformació com si fos una graella d'espai-temps on les abscisses és el temps i les ordenades l’espai. És una corba que deforma aquesta graella i funciona com la forma de la gravetat i com més gran o profunda és la massa, més gran l’atracció de les altres masses. La llum, que és la màxima velocitat aconseguida fins al dia d'avui, en passar per aquesta corba es deforma.
Les ones gravitacionals es poden detectar amb els detectors d'ones gravitacionals LIGO i VIRGO. Els detectors LIGO funcionen amb un tub de 15 km de buit on hi ha un làser molt fi per maximitzar l'abast, que rebota contra uns miralls creant una foto particular per detectar les ones de radi formades per forats negres. Aquests miralls estan aguantats per un pèndol quàdruple, perquè no hi hagi interferències a la detecció i minimitzar el moviment brownià, el moviment de la Terra en girar i el moviment dels àtoms de cada material en moure's, tot el detector està fet d’un material especial.
Ones gravitacionals: el nucli de la gravetat
divendres, 2 de desembre del 2022
El dijous dia 6 d’octubre per fi vam poder anar a la sortida de convivència de 2n i 4t a la Garrotxa.
La sortida de convivències formava part del projecte Acompanya’m i s’havia de fer a principi de curs. Uns dies abans de la sortida ens van informar que s’havia anul·lat a causa de malt temps, però no sabem si al final allà va ploure. Ens van proposar una nova data al cap d’una setmana, però una altra vegada ens van canviar el dia de la sortida de convivències pel mateix motiu. Hi havia previsió de pluja. Aquesta vegada aquí, a Tiana, va fer sol, però van dir per les notícies que a la Garrotxa va ploure. Finalment, ens van dir que hi anàvem el dia 6 d’octubre, i així va poder ser amb molt bon temps.
El primer dijous del més vam agafar l’autocar i ens vam dirigir cap a la Garrotxa a fer una caminada pels voltants dels volcans. La ruta consistia en primer anar a la Fageda d’en Jordà i després dirigir-nos cap al volcà de Santa Margarida. Fins a la Fageda el camí era bastant planer, però una vegada passada la fàbrica i havia un tros amb força pujada i roques que havíem d’anar esquivant. Passada aquesta pujada vam arribar a l’esplanada de la Cot, una antiga masia. Allà vam descansar una mica i els alumnes de quart ens van oferir menjar per agafar energia. Portaven aliments molt variats, des de pomes i plàtans fins a galetes amb Nutella i barretes energètiques.
Quan ja vam recobrar les forces vam seguir la nostra ruta i ens vam dirigir cap al cràter del volcà de Santa Margarida. Encara quedaven uns tres quart d’hora per arribar-hi, però pensem que era una caminada molt bonica. Vam arribar a dalt de tot del volcà, i per sorpresa nostra vam poder entrar dins del cràter. Hi ha una gran esplanada, ja que és el volcà més ample de la Garrotxa, i té una ermita al centre. Allà vam dinar i després vam fer unes activitats amb els nostres padrins que havien organitzat ells mateixos, els alumnes de quart d’ESO. Vam jugar a jocs típics: el mocador, la bomba… I ens vam divertir.
Cap a quarts de quatre vam començar a baixar del volcà per agafar l’autocar i tornar cap a l’institut.
Finalment, va ser un dia fantàstic i, tot i no haver-hi anat en finalitzar el projecte Acompanya’m, va valer molt la pena.
La Garrotxa acull aquest curs les convivències de 2n i 4t d'ESO
Popular Posts
-
Reunions de l'equip de "Fem un canvi" Aquest últim trimestre des de la coordinació de l'ESO, Esther Sancho , ha engegat el... -
Aquests últims dies ha estat circulant per tots llocs els insults i gestos racistes cap a Vinicius Jr. per part dels aficionats del conjunt ... -
El passat dimecres dotze d’octubre a les 10 h del matí, l’equip de la revista de l’Institut Tiana va sortir del centre i va caminar fins a a...
