El dijous dia 6 d’octubre per fi vam poder anar a la sortida de convivència de 2n i 4t a la Garrotxa.
La sortida de convivències formava part del projecte Acompanya’m i s’havia de fer a principi de curs. Uns dies abans de la sortida ens van informar que s’havia anul·lat a causa de malt temps, però no sabem si al final allà va ploure. Ens van proposar una nova data al cap d’una setmana, però una altra vegada ens van canviar el dia de la sortida de convivències pel mateix motiu. Hi havia previsió de pluja. Aquesta vegada aquí, a Tiana, va fer sol, però van dir per les notícies que a la Garrotxa va ploure. Finalment, ens van dir que hi anàvem el dia 6 d’octubre, i així va poder ser amb molt bon temps.
El primer dijous del més vam agafar l’autocar i ens vam dirigir cap a la Garrotxa a fer una caminada pels voltants dels volcans. La ruta consistia en primer anar a la Fageda d’en Jordà i després dirigir-nos cap al volcà de Santa Margarida. Fins a la Fageda el camí era bastant planer, però una vegada passada la fàbrica i havia un tros amb força pujada i roques que havíem d’anar esquivant. Passada aquesta pujada vam arribar a l’esplanada de la Cot, una antiga masia. Allà vam descansar una mica i els alumnes de quart ens van oferir menjar per agafar energia. Portaven aliments molt variats, des de pomes i plàtans fins a galetes amb Nutella i barretes energètiques.
Quan ja vam recobrar les forces vam seguir la nostra ruta i ens vam dirigir cap al cràter del volcà de Santa Margarida. Encara quedaven uns tres quart d’hora per arribar-hi, però pensem que era una caminada molt bonica. Vam arribar a dalt de tot del volcà, i per sorpresa nostra vam poder entrar dins del cràter. Hi ha una gran esplanada, ja que és el volcà més ample de la Garrotxa, i té una ermita al centre. Allà vam dinar i després vam fer unes activitats amb els nostres padrins que havien organitzat ells mateixos, els alumnes de quart d’ESO. Vam jugar a jocs típics: el mocador, la bomba… I ens vam divertir.
Cap a quarts de quatre vam començar a baixar del volcà per agafar l’autocar i tornar cap a l’institut.
Finalment, va ser un dia fantàstic i, tot i no haver-hi anat en finalitzar el projecte Acompanya’m, va valer molt la pena.
