24 d’abril del 2003:
1 de novembre, tres anys després, la policia continua sense tirar endavant la investigació, avui, és el dia de Tots Sants, la família de l'Amilo, concretament la que té a Catalunya, que és el seu fill i la seva cosina, van al cementiri de Montgat, que és on està enterrat l’Anilo i hi dipositen unes flors.
Els hi crida molt l’atenció una cosa, a la tomba hi ha una cadena daurada amb una verge, és molt sospitós, per tant, la família decideix avisar a les autoritats pensant que la verge la podria haver deixat l’assassí.
La policia ho apunta però no fa res, el cas continua sense avançar.
26 de novembre de 2003, 3:58 a.m, Barcelona
La cosina de l’Anilo descansa al seu domicili del Putxet, com cada dia, són les 4 de la matinada, quan de sobte sona el telèfon.
A la primera vegada que l’agafa ningú respon, a la segona tampoc, doncs, truquen una tercera vegada, la cosina el torna a agafar i comença a sonar una gravació On s’escolta: “Por favor, no me mates, no, por favor, no me mates“, i posteriorment molts crits.
A la cosina li sembla reconèixer la veu de l'Anilo Viterbo, està segura que aquesta és una gravació de quan el van matar.
La cosina es dirigeix cap a la comissaria dels mossos el més de pressa possible, per veure si podien localitzar l’origen de la trucada.
Un cop la cosina arriba a la comissaria dels mossos, els hi diu el que ha passat, els mossos l'escolten atentament i decideixen localitzar el número de telèfon que li ha trucat.
I hi ha sort, la trucada ha sigut des de Vilafranca del Penedès.
Immediatament, els mossos s’hi dirigeixen a l'origen de la trucada, és una discoteca de Vilafranca.
Un cop allà, truquen al número de telèfon que ha trucat a la cosina i comença a sonar.
Un cop els mossos van agafar el telèfon que va sonar i van detenir al propietari del mòbil, li van prendre declaració.
Resulta que el mòbil era d’un pobre camioner que feia la ruta Madrid-Barcelona, i que aquesta nit li venien una mica de ganes d’anar a la discoteca. Una dona li va demanar el telèfon i després aquella noia li va deixar a un home, la descripció que va donar va ser la següent: “era fuerte, corpulento y calvo, iba vestido al estilo militar”
Els mossos apunten la descripció i comencen a buscar al sospitós, però no van trobar res i el cas es va tornar a tancar.
5 de febrer del 2016, Badalona
El 2016 la titular del jutjat número 1 de Badalona va reobrir el cas i va encarregar la investigació als Mossos, que, a partir de les anàlisis de trucades i testimonis, van intentar reconstruir les darreres hores de vida de Viterbo Anilo Villamar, que va ser assassinat en el transcurs de les tres hores en què l’home que cuidava, un exregidor de Montgat, era en un centre a fer-se cures.
Un cop reobert el cas, la Guàrdia civil va pensar que potser seria convenient revisar les últimes trucades del mòbil de l’Anilo per si hi havia registre d’últimes trucades. (Recordem que el crim es va cometre al 2000 i encara no hi havia tecnologia per veure l’historial de trucades)
I Bingo, la guàrdia civil finalment va veure que hi havien diverses trucades al mateix número, aquestes trucades van ser clau per la investigació.
Resulta que quatre dies abans del crim l’Anilo va trucar a dos números de telèfon que corresponien a un anunci publicat a la revista La Fura de Vilafranca del Penedès. “Noi colombià s’ofereix per a qualsevol classe de feina. Amb iniciativa, responsable i honrat”, deia l’anunci. I el mateix dia del crim, Viterbo va fer una trucada de 16 segons des del seu mòbil des de l’estació de tren al telèfon mòbil del “noi colombià”
Els mossos d’Esquadra van investigar el número de telèfon al qual va trucar a l’Anilo el dia de ser assassinat, i el propietari d’aquell telèfon es diu Cristian Andrés Gaviria Cañas, és un jove colombià, amb antecedents per abús sexual, violència i agressions.
Els mossos van a buscar-lo immediatament al seu domicili, però el Cristian havia desaparegut, després de dos dies de recerca, la guàrdia civil posa una ordre europea de cerca i captura per Cristian Andrés, però no el troben mai.
Dia 2 de setembre del 2017, Medellín, Colòmbia.
Cap a les 15:00 p.m, la guàrdia civil rep una trucada des de Colòmbia, és la policia colombiana, informen que han trobat a Cristian Andrés i que l’han detingut.
Un any després, just quan queden 2 anys perquè prescrigui el crim, Cristian Andrés és extradit a Espanya, i dues setmanes després, va ser portat davant del Jurat. Finalment, van condemnar a Cristian Andrés.
Cristian Andrés Gaviria Cañas va confessar que el març de l’any 2000, va anar en tren a Montgat per trobar-se amb un home, a qui va conèixer a través d’una oferta de treball que prèviament havia publicat, i amb el qual suposadament anava a mantenir relacions sexuals. Un cop allà i després que la víctima es despullés, li va tallar en coll i el va apunyalar al cor i als pulmons. Abans de marxar a Colòmbia, l’assassí va confessar el crim a la seva parella. L’assassinat no es va poder resoldre en el seu moment i es va arxivar. Tretze anys després, una jutge de Badalona va encarregar als Mossos que reactivessin el cas. Els investigadors van repassar la vida de la víctima i van veure a la premsa local el telèfon d’un colombià que proposava cites amb homes. Coincidia amb el número que va cridar la víctima quatre dies abans dels fets per concertar una cita a casa seva.
Els agents també reconstruir el trajecte que va fer l’assassí en tren, des de Vilafranca fins a Montgat. L’home va ser detingut a Medellín. Durant el judici, l’home va admetre els fets. El jurat el va trobar culpable i ara l’Audiència l’ha condemnat a quinze anys de presó per assassinat amb acarnissament i traïdoria, amb l’agreujant d’actuar per motius d’odi i discriminació.
